Amanecer, atardecer, noche / Alba, capvespre, nit

- 7.30 hs. Carmel, BCN -

- 7.40 hs. Carmel, BCN -

- 17.20/17.45 hs. Carmel, BCN -

- 18.30 hs. Carmel, BCN -

Colònia Güell

La Colonia Güell comenzó a formarse en 1890, por iniciativa de Eusebi Güell, en su finca situada en el municipio de Santa Coloma de Cervelló. 

El interés de alejarse de los conflictos sociales existentes en la ciudad, hizo que la nueva industria se plantease en el marco de una colonia industrial; con las casas de los obreros al lado de la fábrica, integradas en la misma propiedad, constituyendo un núcleo urbano con personalidad propia y con su vida social y económica tutelada por la empresa.

A diferencia de la gran mayoría de colonias industriales de Cataluña, Eusebi Güell procuró mejoras sociales para los trabajadores y aplicó su condición de mecenas de la cultura. Dotó a la Colonia Güell de equipamientos culturales y religiosos e incorporó la corriente modernista a las nuevas construcciones, encargando proyectos a diversos arquitectos, y singularmente a Antoni Gaudí la construcción de la iglesia.

Las colonias industriales estaban concebidas como una organización socioeconómica que tenía como finalidad primera la producción industrial.

El movimiento sindical y las reivindicaciones obreras llegaron a la Colonia con el paso de los años. Al inicio de la guerra civil en 1936 la fábrica fue colectivizada y gestionada por sus trabajadores. Acabada la guerra en 1939, fue restituida a la familia Güell, que en 1945 la vendió a la familia Bertrand y Serra.

Durante los años siguientes la colonia continuó la producción industrial y mantuvo la personalidad del núcleo urbano diferenciada del pueblo de Santa Coloma de Cervelló. 

La Colonia Güell se mantuvo al margen del crecimiento urbanístico descontrolado de los años 60 y 70 al conservarse como una propiedad casi compacta cuyo objetivo prioritario era la producción industrial.

En el marco de la crisis del sector textil, en 1973 la fábrica cesó su actividad, lo que provocó un gran impacto social en la Colonia. Durante los años siguientes la propiedad se fue vendiendo: la fábrica en fracciones a empresas diversas, las casas a sus habitantes, y los equipamientos y terrenos del entorno a instituciones públicas.

En 1990 el conjunto de la Colonia Güell fue declarado Bien de Interés Cultural–Conjunto Histórico y se estableció la protección de los edificios más relevantes.

En los años del cambio de siglo, del XX al XXI, comenzó la rehabilitación de los edificios de la fábrica, la iglesia, la antigua cooperativa de consumo y la plaza Joan Güell. En 2002 (Año Internacional Gaudí) se construyó el nuevo aparcamiento para los visitantes y se implantó la organización del servicio de visitas al conjunto de la Colonia.

En 1898, Eusebi Güell encarga a Antoni Gaudí el proyecto de una iglesa para la colonia. En 1908 se inició la construcción, sin embargo, el ambicioso proyecto que preveía una iglesia con dos naves, inferior y superior, rematada por diferentes torres laterales quedaría inacabado. En 1914 Gaudí abandona el proyecto debido a que la familia Güell dejó de financiar las obras (no se sabe el motivo).

Fue declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO el 15 de julio de 2005.

La Colònia Güell va començar a formar-se en 1890, per iniciativa d'Eusebi Güell, a la seva finca situada al municipi de Santa Coloma de Cervelló. 

L'interès d'allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat, va fer que la nova indústria es plantegés en el marc d'una colònia industrial, amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades en la mateixa propietat, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la seva vida social i econòmica tutelada per l'empresa. 

A diferència de la gran majoria de colònies industrials de Catalunya, Eusebi Güell va procurar millores socials per als treballadors i va aplicar la seva condició de mecenes de la cultura. Va dotar a la Colònia Güell d'equipaments culturals i religiosos i va incorporar el corrent modernista a les noves construccions, encarregant projectes a diversos arquitectes, i singularment a Antoni Gaudí la construcció de l'església. 

Les colònies industrials estaven concebudes com una organització socioeconòmica que tenia com a finalitat primera la producció industrial.

El moviment sindical i les reivindicacions obreres van arribar a la Colònia amb el pas dels anys. A l'inici de la guerra civil el 1936 la fàbrica va ser col·lectivitzada i gestionada pels seus treballadors. Acabada la guerra el 1939, va ser restituïda a la família Güell, que el 1945 la va vendre a la família Bertrand i Serra. 

Durant els anys següents la colònia va continuar la producció industrial i va mantenir la personalitat del nucli urbà diferenciada del poble de Santa Coloma de Cervelló. 

La Colònia Güell es va mantenir al marge del creixement urbanístic descontrolat dels anys 60 i 70 al conservar-se com una propietat quasi compacta que tenia com objectiu prioritari la producció industrial. 
En el marc de la crisi del sector tèxtil, el 1973 la fàbrica va cessar la seva activitat, fet que va provocar un gran impacte social a la Colònia. Durant els anys següents la propietat es va anar venent: la fàbrica en fraccions a empreses diverses, les cases als seus habitants, i els equipaments i terrenys de l'entorn a institucions públiques. 
El 1990 el conjunt de la Colònia Güell va ser declarat Bé d'Interès Cultural-Conjunt Històric i es va establir la protecció dels edificis més rellevants.
En els anys del canvi de segle, del XX al XXI, va començar la rehabilitació dels edificis de la fàbrica, l'església, l'antiga cooperativa de consum i la plaça Joan Güell. El 2002 (Any Internacional Gaudí) es va construir el nou aparcament per als visitants i es va implantar l'organització del servei de visites al conjunt de la Colònia. 
El 1898, Eusebi Güell encarrega a Antoni Gaudí el projecte de la església per a la colònia. El 1908 es va iniciar la construcció, però, l'ambiciós projecte que preveia una església amb dues naus, inferior i superior, rematada per diferents torres laterals quedaria inacabat. El 1914 Gaudí abandona el projecte pel fet que la família Güell va deixar de finançar les obres (no se sap el motiu). 
Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 15 de juliol de 2005.

The Colònia Güell was first set up in 1890 on the initiative of Eusebi Güell, in the municipality of Santa Coloma de Cervelló.
Social conflicts in Barcelona at that time, led him to set up the new factory, equipped with the latest technology, outside the city on a model industrial estate, with workers' houses alongside the factory, forming an urban complex with its own character and social and economic life, supervised by the company.
Unlike the majority of industrial estate owners in Catalonia, Eusebi Güell improved social confitions for is workers and sponsored cultural activities. He provided cultural and religious amenities at the Colònia Güell, which were built in the current Modernista style by various architects. The church was built by Antoni Gaudí.
Industrial colonies were conceived as socio-economic organizations that had industrial production as their primary purpose.
Even so, with the passing of time, the trade union movements and worker demands came to reach the Colònia Güell.
At the outbreak of the Spanish Civil War in 1936, the factory was collectivised and placed under the management of its workers. At the end of the war in 1939, it was returned to the Güell family, who sold it to the Bertrand i Serra family in 1945.
After that the Colony carried on with its industrial production and the urban core maintained its differentiated personality with respect to Santa Coloma de Cervelló.
The Colony was preserved from the uncontrolled urban growth of the 1960s and 1970s since it remained as an almost compact property with industrial production as its primary purpose.
With the textile industry crisis as a backdrop, the factory closed down in 1973. Its closure had a large social impact on the Colony. The property began to be sold off in the following years: the factory was sold in sections to diverse companies, the houses to their inhabitants, and the facilities and land in the surrounding area to public institutions.
The whole Colònia Güell was declared a Property of Cultural Interest and Historical Ensemble in 1990, establishing the protection of the main buildings and of the general construction features.
At the turn of the 21st century, the rehabilitation work began on the factory, the church, the old cooperative and the Plaça de Joan Güell.
In the year 2002 (International Gaudí Year), the new visitors' parking area was built and an organization of the visits service was implemented for the ensemble of the Colony.
In 1898, Eusebi Güell commissioned the architect Antoni Gaudí to design a church for the colony. In 1908, building work began. However, the ambitius project, which foresaw two ships -an upper and a lower- to be completed with various lateral towers and a central dome 40 metres high, remained unfinished. In 1914, the Güell family informed Gaudí that it would no longer fund the works in progress (the motive is unknown) and Gaudí abandoned the project.
It was declared World Heritage Site for the UNESCO on 15th July 2005.

Besalú, La Garrotxa

Besalú es uno de los pueblos medievales más importante y mejor conservado de Cataluña y se encuentra  en la comarca de la Garrotxa.

Como indica su nombre (Bisuldunum, nombre original, significa aldea entre dos aguas) era una fortaleza entre dos ríos: el Fluvià al sur y el Capellades al norte. Además tiene muy buena comunicación por encontrarse entre 3 comarcas: Alt Empordà, Pla de l'Estany y Garrotxa.

En 1966 fue declarado conjunto Histórico-Artístico Nacional por su gran valor arquitectónico.

Alrededor del año 1000 Besalú era uno de los condados catalanes más importantes. Era el lugar central de un amplio territorio que hacía de nexo entre las tierras llanas cercanas al litoral, agrícolas y comerciales, y las tierras altas donde predominaban la ganadería.

En el siglo XIV era todavía el primer centro comercial de la Garrotxa, al que acudían campesinos, artesanos, comerciantes y negociantes de toda la zona. La gran cantidad de gente que iba a vender y, el hecho de que una parte de los ingresos obtenidos los destinaran a comprar productos manufacturados en la misma villa, hacían prosperar todo tipo de comercio: mercerías, zapateros, tejedores y carpinteros entre otros oficios.

Desde hace casi una década Besalú recuerda aquella época tan majestuosa de una forma muy especial. El pueblo retrocede mil años transformándose en el antiguo condado ofreciendo espectáculo e historia. Todos los vecinos se disfrazan y todos los comercios se ambientan como en la época medieval. En el barrio antiguo y en los márgenes del río Fluvià se puede disfrutar de numerosas propuestas: desfile de damas, nobles y otros personajes; música; torneo de caballeros; lanzamiento de catapulta; luchas, campamentos en el río; mercado; paseos a caballo o burro; talleres artesanales; visitas guiadas, y, entre muchas otras cosas, una cena con espectáculo de fuego.

Besalú és un dels pobles medievals més important i millor conservat de Catalunya i es troba a la comarca de la Garrotxa. 

Com indica el seu nom (Bisuldunum, nom original, significa llogarret entre dues aigües) era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. A més té molt bona comunicació per trobar-se entre 3 comarques: Alt Empordà, Pla de l'Estany i Garrotxa. 

El 1966 va ser declarat conjunt Històric-Artístic Nacional pel seu gran valor arquitectònic. Al voltant de l'any 1000 Besalú era un dels comtats catalans més importants. Era el lloc central d'un ampli territori que feia de nexe entre les terres planes properes al litoral, agrícoles i comercials, i les terres altes on predominaven la ramaderia.

Al segle XIV era encara el primer centre comercial de la Garrotxa, al qual acudien pagesos, artesans, comerciants i negociants de tota la zona. La gran quantitat de gent que anava a vendre i, el fet que una part dels ingressos obtinguts els destinessin a comprar productes manufacturats a la mateixa vila, feien prosperar tot tipus de comerç: merceries, sabaters, teixidors i fusters entre altres oficis. 

Des de fa gairebé una dècada Besalú recorda aquella època tan majestuosa d'una forma molt especial. El poble retrocedeix mil anys transformant-se en l'antic comtat oferint espectacle i història. Tots els veïns es disfressen i tots els comerços s'ambienten com en l'època medieval. Al barri antic i en els marges del riu Fluvià es pot gaudir de nombroses propostes: desfilada de dames, nobles i altres personatges, música, torneig de cavallers, llançament de catapulta; lluites, campaments al riu; mercat; passejades a cavall o ruc, tallers artesanals, visites guiades, i, entre moltes altres coses, un sopar amb espectacle de foc.

Verbena de San Juan - Revetlla de Sant Joan

La llegada del solsticio de verano es motivo de celebración desde tiempos preromanos. Se conmemora encendiendo "mágicas hogueras" que pretenden "dar más fuerza al sol" en su camino hacia el solsticio de invierno y "alejar a seres fantásticos" que aparecen en la noche más corta del año.

En Barcelona, la Verbena de San Juan se celebra la noche del 23 al 24 de junio. También se la conoce como la Noche de las Brujas o como la Noche del Fuego. 

Todos los barrios tienen su propia fiesta: hogueras, petardos, fuegos artificiales y cenas en las calles. 

Es una noche mágica donde nadie duerme. Barcelona entera sale a las calles, y el lugar de encuentro por excelencia son sus playas donde todos se reúnen a esperar el amanecer.

L'arribada del solstici d'estiu és motiu de celebració des de temps preromans. Es commemora encenent "màgiques fogueres" que pretenen "donar més força al sol" en el seu camí cap al solstici d'hivern i "allunyar éssers fantàstics" que apareixen en la nit més curta de l'any. 

A Barcelona, ​​la Revetlla de Sant Joan se celebra la nit del 23 al 24 de juny. També se la coneix com la Nit de les Bruixes o la Nit del Foc. 

Tots els barris tenen la seva pròpia festa: fogueres, petards, focs artificials i sopars als carrers. 

És una nit màgica, on ningú dorm. Barcelona sencera surt als carrers, i el lloc de trobada per excel·lència són les seves platges, on tots es reuneixen a esperar l'alba.